El roserar Dot i Camprubí

El Roserar va néixer l’any 1997 amb motiu de la celebració del quarantè aniversari de l’Exposició Nacional de Roses. Aquell any, es van elaborar un conjunt de propostes, entre les quals hi havia la creació d’un espai a la ciutat dedicat a la rosa.

El Roserar de Dot i de Camprubí va adoptar aquest nom en homenatge a les principals famílies roseristes relacionades amb Sant Feliu. Ubicat al barri de les Grases, el Roserar és un parc temàtic de la rosa de 17.000 m2 de superfície, que acull 2.500 rosers i més de 400 varietats de roses.

La rosa al llarg dels temps ha estat una de les flors més apreciades per les seves múltiples qualitats tant a nivell estètic, cosmètic, medicinal o fins i tot religiós i plàstic.

El món de les roses  ofereix un ampli ventall de característiques (formes, colors, mides i olors), qualitats i propietats

Per tant, val a dir que, és un projecte viu, inquiet, en recerca constant per a la incorporació de nous exemplars, per tal de completar i millorar les col·leccions avui existents.

UN PARC SOSTENIBLE

A partir de 1998, tres escoles taller van treballar en la realització del Roserar i des d’un primer moment es va apostar per un parc sostenible i d’aprofitament de materials per a la seva construcció, des de la subbase dels camins fets amb els raspats dels asfalts de les carreteres, fins a la fusta tractada, les terres adobades provinents de la depuradora o el complex sistema de recollida i d’aprofitament d’aigües pluvials i dels sobrants dels regs.

 

LES COL.LECCIONS

Al parc hi podem trobar diverses col·leccions de roses, a partir de les quals es mostra la morfologia de les roses, els seus colors, mides i olors, així com l’ampli ventall de característiques, qualitats i propietats que ofereix el món de la rosa.

També es vol mostrar la feina dels roseristes del nostre país, com Camprubí, Munné, Bofill, Pahissa i Ferrer, que van ajudar a avançar en la creació de noves varietats, i sobretot de Pere Dot, el roserista més universal de tots.

La recuperació de les varietats de tots aquests roseristes, moltes d’elles desaparegudes de la nostra geografia i escampades arreu del món, fan d’aquest parc un projecte viu, en recerca constant, per a la incorporació de nous exemplars i per completar i millorar les col·leccions existents dels diversos obtentors.

Una de les col·leccions del parc és la de les roses que van servir a tots aquests obtentors per fer el seu treball de recerca de noves creacions, principalment rosers botànics provinents d’arreu del món o rosers antics i d’altres obtentors.

Els parc es distribueix en tres grans plataformes. A la primera hi trobem una plaça i un petit edifici de serveis, i les altres dues són les que formen l’espai de les col·leccions de roses.

A la plataforma intermèdia hi trobem les següents col·leccions:

 R. rugosa 'Rubra'
R. foetida persiana
Rosa Mme. Eduard Herriot
ESPAI DIDÀCTIC – MORFOLÒGIC

En aquest espai, hi podem veure les diferents parts dels rosers i la seva diversitat pel que fa al seu port, fulles, tiges, flors, pètals, olors, fruits, etc. Dins de la gran diversitat que s’hi pot trobar, hi veurem una representació de totes les característiques possibles.

ROSERS ANTICS

Amb aquest nom, hi trobem rosers seleccionats a partir de tres criteris: espècies o varietats aparegudes abans de 1867 (data en què s’obté el primer híbrid de te), rosers creats entre 1867 i 1900, i els descendents d’aquests rosers antics: roses molsoses, perpetuals i altres, rosers com Frau Karl Druskchi, Soleil d’or, Mme. Edouard Herriot, Cecile Brunner…

LES ROSES  NOISETTES

Fruit de la recerca internacional per recuperar moltes de les roses dels nostres obtentors, s’han establert diferents contactes amb roserars d’arreu del món, principalment d’Europa. L’Europa Rosarium de Sangerhausen d’Alemanya és un exemple d’aquestes relacions. Es tracta d’un parc que posseeix la major col·lecció de roses del món amb més de vuit mil varietats diferents. Amb ells treballem en un projecte de col·laboració per conservar al nostre parc una col·lecció de rosers Noisettes, que al seu país es malmeten pel dur hivern centreeuropeu.

ROSERS   BOTÀNICS

Són els rosers autòctons de cada país o continent i es divideixen en quatre subgèneres: Hulthemia (procedent d’Afganistan, mar Caspi i mar Negre, flors senzilles de color groc, amb fulles senzilles sense estípules), Eurosa (10 seccions, fulles compostes amb estípules, flors en corimbes paniculats), Platyrhodon i Hesperhodos. Aquesta classificació els agrupa per afinitat de caràcters, morfologia i origen. Rosers com R. Moyesii, R. Lutea o R. Indica Mínima són exemples dels rosers utilitzats per Pere Dot i altres obtentors en la recerca de noves varietats

ELS ROSERS DE LA RECERCA

Són aquells rosers utilitzats pel treball de Pere Dot i molts altres roseristes, que els van fer servir per a la recerca de noves varietats, agrupats en tres col·leccions:

L´OLOR DELS ROSERS

Una de les característiques més valorades de les roses és la seva olor, el seu perfum. Aquí hi podem trobar rosers olorosos per les seves fulles, fruits i principalment per les seves flors.

ALTRES  HIBRIDADORS

Són alguns dels rosers que es van utilitzar procedents de les hibridacions i encreuaments d’altres obtentors anteriors a Pere Dot o coetanis

ELS NOSTRES OBTENTORS

A la tercera plataforma, situada a la part baixa, hi podem trobar les col·leccions dels obtentors del nostre país: els Dot, Camprubí, Ferrer, Bofill, Fojo, Munné, Pahissa, Padrosa, Bordas, etc.

Algunes d’elles estan agrupades per tipologies o per la importància en el moment de la seva creació. Així, podem trobar diverses col·leccions de Roses Pernetianes, H. de Moyesii, H. molsoses, H. de te, miniatures… o agrupades pels resultats de determinades recerques, com és el cas de la recerca del “color blau” (roses de color malva, lila…).

HOMENATGES

També, com a resultat de les relacions internacionals dels nostres roseristes, estem fent una col·lecció d’aquelles roses que altres obtentors van dedicar al nostre país o a la seva gent, com per exemple les roses Barcelona, HT, 1933, W. Kordes, la Rosa President Macià, HT, 1933, Mathias Leenders, El català, Gr, 1981, Buck Griffith, Isabel de Ortíz, HT, 1966 o Kordes, etc.

Text: Jaume Garcia i Urpí i Maria del Mar Godall
Fotografies: Jaume Garcia i Urpí

IDIOMES »