Els nostres roseristes
ELS OBTENTORS

A finals del segle XIX i especialment a partir de les tres primeres dècades del segle passat diferents roseristes catalans van començar a treballar per adequar a Catalunya les varietats de roses modernes que es produïen en altres zones més septentrionals d’Europa. L’obra d’aquests obtentors són el cor de la tradició roserística catalana. Una tradició que arrela en la primera meitat del segle XX gràcies al recolzament dels Amics de les Roses de Barcelona, del mestratge i disseny dels jardins de Nicolau M. Rubió i Tudurí i Jean Forestier i, sobretot, del reconeixement internacional de les creacions del roseristes.

ELS GERMANS ALDRUFEU, ELS PIONERS

Joaquim Aldrufeu va ser el capdavanter en la introducció de les noves tècniques per a l’obtenció de roses a Catalunya i a l’Estat espanyol. Entorn 1870 va fundar un establiment hortícola, on també treballava el seu germà Domènec. En aquest establiment Pere Dot va aprendre a hibridar roses.

Joaquim Aldrofeu,1896
PERE DOT (1885-1976), EL ROSERISTA UNIVERSAL

Pere Dot Martínez ha estat l’obtentor que més ha excel·lit de tots els roseristes de Catalunya. Les seves creacions, premiades a prop de seixanta ocasions en certàmens nacionals i internacionals des de 1924 aconseguint 26 medalles d’or i 17 certificats de mèrit en certàmens internacionals. Va ser qui va estimular diverses generacions de roseristes per a l’obtenció de noves varietats de roses. La seva obra ha estat cabdal per a l’arrelament de la tradició roserística en el país.

Cal destacar la seva tasca en l’obtenció de roses Pernetianes, amb les que aconsegueix els seus principals èxits, la introducció del color groc en les roses Molsoses (R. ‘Golden Moss’), el seu treball amb la R. moyesii amb la creació de R. ‘Nevada’, i el seu treball amb els Híbrids de Te i el que s’anomena la «recerca del blau», roses de color porpra, lila o morat, força oloroses, com ‘Intermezzo’, ‘Lila Vidri’ i altres.

Després de la Guerra Civil va destacar especialment per les obtencions de roses en miniatura, (R. ‘Estrellita de Oro’) inexistents fins aleshores. La seva tasca ha estat reconeguda universalment.

Amb ell s’inicia una saga familiar de roseristes que arriba fins als nostres dies. Els seus fills, Simó i Marí, la seva jove, Gertrudis, i els seus néts, Víctor, Robert, Pere, Albert i Jordi, han creat noves varietats de roses. Podem dir que la família Dot al llarg de diverses generacions ha creat més de 250 roses conegudes. Per anomenar-ne  algunes:
R. ‘Angel Guimerà’ (1926), R. ‘Canigó’ (1927), R. ‘Nevada’ (1927), R. ‘Madame Gregoire Staechelin’ (1927, R. ‘Sóller’ (1949), R. ‘Para ti’ (1946), R. ‘Duquesa de Peñaranda’ (1931), R. Si (1957), totes elles d’en P. Dot. ‘Chiripa’ (1957) de Gertrudis F. de Dot, R. ‘Armor ‘(1973) d’en Marino. Dot ‘Congratulations’ (1970) d’en Simón Dot, R. ‘President Tarradellas’ (1978) d’en Marino Dot, R. ‘Victoria dels Àngels’ (1981) d’en Jordi Dot, ‘Coral Floc’ (1984) i R. ‘Gloria Dot’ (1986) d’en A. Dot. R. ‘Joana Mariano’ (1995) d’en Víctor Dot. R. ‘Albania’ (1989) d’en Jordi. Dot.

ELS CAMPRUBÍ (1885-1976)

Cebrià Camprubí Nadal (1889-1972), ha estat un dels principals obtentors de roses de Catalunya. Aquest roserista, amb projecció internacional, va començar la seva producció l’any 1921 amb conreus a Cornellà, Gavà i Sant Feliu. L’any 1927, s’instal·là a Sant Joan Despí des d’on va dirigir el seu negoci. Al 1931 presenta les seves primeres varietats (R. ‘Recuerdo de Felio Camprubí’). Cebrià Camprubí inicià una tradició familiar que van seguir el seus fills, Carles, Josep i Cebrià, i que arriba fins els nostres dies Algunes de les seves obtencions han estat premiades en diversos certàmens internacionals. Entre les més destacades hi ha R. Marquesa de Urquijo (sinònim de Pilar Landecho,1938), R.J. A. Gomís (1933) i R.Tristesa (1953).  Els Camprubí van crear una treintena llarga de roses noves.

LLORENÇ PAHISSA (1890-1940), UN ROSERISTA AFICIONAT

Va ser l’aficionat santfeliuenc amb més prestigi i reconeixement internacional. Amic de Pere Dot, amb qui va col·laborar en diverses ocasions, va crear nou roses, com: ‘Satán’, ‘Alezane’ ‘Atlàntida’, ‘Hispania’, entre d’altres. En les seves obtencions hi ha R. Lorenzo Pahissa (1940), Medalla d’Or de Bagatelle l’any 1941, un any després de la seva mort. El premi es pot considerar un reconeixement a la seva feina com hibridador amateur. 

FRANCESC BOFILL (1903-1985), EL ROSERISTA DE TORRE BLANCA
LA FAMÍLIA FERRER, PRODUCTORS I OBTENTORS
LA FAMÍLIA FERRER, PRODUCTORS I OBTENTORS

Francisco Ferrer Martí (1919-2004) va ser el capdavanter d’una important saga de productors.  Aquest roserista valencià es va formar a partir de 1944 a Sant Feliu de Llobregat i Sant Joan Despí amb els roseristes Dot, Munné i Camprubí. Pere Dot li ensenyà les seves tècniques d’hibridació. Comença la seva feina com a roserista amb la reproducció de la rosa creada per Pere Dot dedicada viverista valencià Pedro Veyrat. A més de produir roses d’altres obtentors  estrangers i de mantenir una important empresa viverística, ha estat obtentor de vint i quatre varietats de roses.
Amb ell s’nicia una saga familiar de productors de rosers, integrada pels seus fills Matilde, Francisco i José Ferrer Sena, tots ells al capdavant de diverses empreses dels sector. Seva és la rosa del Mil·lenari de Sant Feliu (2002), R. Barcelona, R. Vanesa Campello, per citar-ne algunes de les més de 50 creacions.

ALTRES ROSERISTES

Una altra saga de roseristes ha estat la família Munné. Blai Munné i Pons, el patriarca, va començar a Sarrià a mitjan segle XIX. El 1917 es va traslladar a Gavà, on va treballar com a horticultor i roserista. Va aconseguir diversos reconeixements internacionals, com la Medalla d’Or a Saverne per la rosa ‘Elena Castelló’ l’any 1932 i un Certificat de mèrit a Bagatelle per la R. ‘Pau Vila’, l’any, 1935. Blai pare va morir l’any 1941 i els seus fills hi van continuar.
Tot i que el món de les obtencions de roses és un món masculí, algunes dones van excel·lir en l’obtenció de roses, entre elles Pilar Mata de Bassó. Després d’algun reconeixement anterior a l’època de la Guerra, va aconseguir R. ‘Micheline‘ (1953), un encreuament de dues roses de Dot. De totes formes sembla que la seva especialització eren les roses de flor de tall que conreava als seus camps de Gavà.

Josep Padrosa Borrell (1875-1946), veí de Sant Just, treballava les hibridacions  mitjançant la pol·linització de les abelles a la primavera. Una de les seves creacions va ser R. ‘Toresky(1930), premiada en un dels concursos de Pedralbes i R. ‘Cotorrita Real‘ (1931).

Altres obtentors catalans foren Joan Bordas, (R. ‘Maria Teresa’, 1953) i Pere Marsal ( R. ‘Edelmira Marsal’, 1901).

On som

Seu oficial: C/ Vidal i Ribas, 23-25 | 08980 Sant Feliu de Llobregat | Telèfon 93 685 32 42 | Fax 93 632 72 19
Espai de treball: Palau Falguera, local Amics de les Roses, porxos jardí de la planta baixa|  08980 Sant Feliu de Llobregat
correu: santfeliu@amicsdelesroses.cat  Plana web: www.amicsdelesroses.com

 

IDIOMES »