20200331_095319 (2)

Al final de l’hivern, quan s’allarga el dia i gaudim de més llum i les temperatures comencen a ser més altes, el roser desperta de la seva letargia hivernal, brota i es prepara per a la floració. Si volem aconseguir que el roser creixi, sigui fort, vigorós i faci una bona floració, és imprescindible adobar el roser en aquest moment. Aquest any, però, entre el temporal «Gloria» i amb el Covid 19, tots i totes fem el que podem.

El procés de fertilització o adob dels rosers es farà un mínim de tres vegades l’any: just quan comença la primavera, entre març i abril, quan els rosers estan en plena floració al mes de juny i al final de l’estiu i al mes de setembre. Es poden utilitzar fertilitzants minerals i/o orgànics. És convenient que després de posar l’adob es regui bé el roser.

Els adobs minerals són els complements inorgànics cabdals que necessita qualsevol planta. Són com les vitamines per als animals, per entendre’ns. Els adobs inorgànics més importants per a les plantes són les sals minerals de nitrogen (nitrats), de fòsfor (fosfats), de potassi (clorats, fosfats) i de magnesi (sulfats).
L’ anomenat, N : P : K : Mg
Per aquest motiu, tots els adobs comercials presenten la fórmula de les seves proporcions, posant en ” : ” com a l’abreviatura de proporció.
NITROGEN com a N
FÒSFOR com a P
POTASSI com a K
MAGNESI com a Mg (tot i que el magnesi es normalment opcional)

Pel que fa als adobs orgànics són els substrats que contenen sals minerals. Els substrats generalment són pobres en sals minerals, però són molt importants per esponjar la terra i perquè acumulen aigua.

En tenim de diferents tipus: compost, terra de castanyer, de bruc, torba… Els fems formats de les deposicions (fems i femtes) dels animals, poden ser de vaca o cavall, cabra, ovella, gallinàcies, de porc o de gavina.

Cada tipus de substrat, femta o fems tenen una proporció diferent de N.P.K.Mg.
En cada moment del creixement del roser: arrelament, brotació, floració o creixement foliar. Al roser no li pot mancar mai ni l’aigua, ni el fòsfor, ni el calci, ni el magnesi.
Amb l’adob proporcionem al roser tots els nutrients que necessita per al seu creixement i desenvolupament.

El nitrogen, el fòsfor i el potassi estan considerats com els nutrients bàsics del roser, de manera que si a aquest li manca nitrogen les fulles seran petites i estaran groguenques, si el que necessita és fòsfor les fulles més joves es tornen fosques i l’anvers té tonalitats violàcies, si la carència que te és de potassi el marge de les fulles es torna groguenc i amb el temps es torna necrosa i adquireix tonalitats molt fosques. La resta de nutrients són també necessaris però la major o menor carència d’aquests minerals dependrà del tipus de terra on està plantat el roser.

princes alexandra of kent (3)Rosa ‘Princess Alexandra of Kent’, Rosa anglesa, David C. H. Austin, Regne Unit, 2002.

 

IDIOMES »