poda (1)

Depenent de l’època de l’any i dels objectius que vulguem aconseguir utilitzarem diferents tipus de poda,. Però la més important és la que es realitza durant els mesos d’hivern, moment en que el roser està descansant.

La poda d’hivern és la que s’anomena de formació, serveix per rejovenir el roser i modelar-lo. El primer pas es seleccionar les branques a conservar, deixant entre quatre i cinc vares de les més vigoroses, les de color verd o verd-vermellós perquè són les que brotaran més fàcilment, deixant-les a una alçada entre 30 i 50 cm. A continuació es tallaran totes les branques seques, el més avall possible i totes aquelles que es creuen o neixen a l’interior del roser, per afavorir la circulació de l’aire. Finalment, es retiraran totes les fulles, per evitar malalties i es tallaran les branques bords o xupons que sovint neixent al porta empelt i surten de sota terra.

Per fer una bona poda es poden utilitzar diferents eines si bé les més habituals són les tisores de podar o tisores de dues mans, ben afilades i molt netes. Els talls han de ser nets, fets en diagonal, per sobre d’una fulla o gemma orientada cap a l’exterior.
Els Amics de les Roses, durant les últimes setmanes, hem podat tots els rosers del parc de la Torreblanca que pertanyen a les col·leccions particulars dels socis i sòcies de l’entitat. El següent pas serà adobar els rosers durant el mes de març i així aconseguir una bona floració durant la primavera per contribuir a l’èxit de l’Exposició Nacional de Roses del mes de maig.

IDIOMES »