Roses del parc Torreblanca

Roses del Roserar de Dot i de Camprubí

En aquesta última edició hem pogut comprovar com el nombre de varietats exposades ha estat força elevat i malgrat la climatologia  adversa que hem tingut aquest any, la qualitat de les roses ha estat prou acceptable.

La Sala d’exposicions del Palau Falguera estava plena de roses procedents de tres roserars diferents. Una de les col·leccions formada per 25 varietats procedia del roserar del parc Cervantes de Barcelona, 75 del roserar de Dot i de Camprubí i 98 del roserar de Torreblanca.

En aquesta mostra s’hi van poder veure exposats 178 gerros de roses, a més de 20 làmines de rosers premsats de l’herbari del roserar de Dot i de Camprubí, que van estar preparades pel botànic Josep Clavero.

Làmines de l’herbari del roserar de Dot i de Camprubí

Làmines de l’herbari del roserar de Dot i de Camprubí

D’aquets rosers exposats  hi havia 187 roses diferents, incloses les roses premsades. Algunes roses les podíem trobar repetides en les col·leccions dels diferents parcs. Per tipologia teníem: 95 Híbrids de Te, 6 Híbrids de Pernetiana, 40 varietats de floribundes i polyanthes, 5 varietats de Noisettes, 6 de miniatures i 35 de rosers botànics.

Per procedència hi havia 60 rosers catalans, 16 del país Valencià, 46 de francesos,  amb 10 varietats cadascun, alemanys, d’EUA i italians, i en menor quantitat també hi havia rosers procedents de Japó, Dinamarca, Holanda i Regne Unit. A més,  hi hem d’afegir la procedència dels 35 rosers botànics originaris de diverses regions de l’hemisferi nord, fonamentalment del Nord d’Amèrica, Europa, Àsia Menor i Xina .

Rosa Director Rubió, H. Pernetiana, de Pere Dot

Rosa Director Rubió, H. Pernetiana de Pere Dot

Per obtentors, cal destacar la nissaga dels Dot amb un total de 46 varietats, seguits dels Meilland amb 25 varietats, els Ferrer amb 16 varietats, Camprubí i Barni amb 8 i 9 varietats respectivament,  Delbard i Pedrosa amb 4 cadascun i  altres obtentors amb un nombre menor de  varietats, tals  com Pahissa, Swin, Kordes Lammerts, per citar-ne alguns. En total s’hi podien veure rosers d’una cinquantena d’obtentors de tots els temps.

La rosa més antiga, no botànica, va ser Old Blush, un creuament procedent de Xina i conegut a Europa l’any 1752. La rosa més moderna va ser Paolo Pejrone Giardinere, un roser del tipus floribunda de color groc de l’any 2011 de l’italià Enrico Barni.

En resum podem dir que vàrem oferir una bona col.lecció de roses, amb una quantitat important de varietats, tipus i obtentors i amb rosers força singulars com la R. Viridiflora, un roser que te sèpals en lloc de pètals que fa que tingui aquest color (rosa verda).

R. viridiflora

R. viridiflora

com a novetat hem pogut oferir una retolació dels rosers on apareixia el nom de la rosa, la  seva tipologia, l’any de la seva creació o classificació, el país o regió d’origen i  l’obtentor o classificador  de la mateixa.

Dir que aquesta exposició no seria possible sense l’entrega i la dedicació de molts socis i sòcies dels Amics de les Roses que, amb el seu treball, que passa pel conreu dels rosers, la recollida i exposició de les roses, els muntatges florals i tot el que suposa aquest   muntatge,  fan possible una exposició d’un nivell i qualitat com la que venim realitzant en els últims anys. A tots ells, moltes gràcies.

Sel-lecció de roses abans de collir-les

Selecció de roses abans de collir-les

IDIOMES »