fdsc_b158072_red
Aquest dimecres, 2 d’octubre, en el marc de la Setmana del Patrimoni, va tenir lloc a la sala dels Àustria del Palau Falguera la conferència sobre el patrimoni de l’arquitecte Nicolas Maria Rubió i Tudurí a la nostra ciutat.

L’acte estava organitzat per la nostra entitat, els Amics de les roses. En la seva presentació, el president de l’entitat, Jaume Garcia, va donar tres arguments com entitat pels quals calia recordar a Rubió. En primer lloc per les seves realitzacions a la ciutat i aquí calia ressaltar la seva actuació a la finca de “Sol i vent” de Pere Dot, construint-hi la seva casa i l’arc d’accés a la mateixa.

El segon argument va ser l’esforç de Rubió per definir un estil propi de jardineria al nostre país: el jardí llatí o mediterrani.

I en tercer lloc per la seva relació i treball per la cultura de les roses a Catalunya. Entre d’altres caldria ressaltar-ne dues, la primera, l’actuació que va fer amb Dot i Henry Nicolas, membre del concurs de roses Bagatelle, per tirar endavant el concurs de roses de la primavera i de la tardor de Barcelona que es celebrarà l’any 1929 al parc de Pedralbes, dedicat als professionals del sector. La segona serà un altre fita important: la col·laboració que tenen en la creació, l’any 1931, de l’Associació dels Amics de les roses, de Catalunya, els dos formant part dels seu consell constituent i Rubió formarà part de la junta on en serà el seu vicepresident.

 Dot va dedicar una rosa a Rubió, la rosa ‘Director Rubió’ i posteriorment, el seu fill Simó un altre a la seva esposa Montserrat Pla.

Dtor. Rubió, JGU (4)Rosa ‘Director Rubió’ de Pere Dot, Híbrid de Pernetiana, 1929. (foto JGU).

En paraules d’en Jaume “ fa que Sant Feliu tingui que agrair-li aquestes contribucions i que treballem per preservar la seva memòria i el seu patrimoni”.

Tot seguit la Mercè Vidal va començar la seva xarrada fent una breu biografia d’en Rubió, els seus orígens familiars i de la seva relació amb Jean Claude Nicolas Forestier, de qui va aprendre l’art dels jardins.

Forestier va ser cridat per Francesc Cambó al 1914, i rep l’encàrrec d’enjardinar part de la muntanya de Montjuic, en el marc de l’Exposició de Industries Elèctriques, que esdevindrà, finalment, al 1929 l’Exposició Universal de Barcelona, es un personatge d’una gran vàlua en aquest camp, reconegut internacionalment i força conegut al nostre país.

Forestier tindrà com a persona de suport a Rubió, que era un jove arquitecte immers en les corrents artístiques preponderants del moment, com era el noucentisme.
Forestier, va defensar sempre que el jardí havia de respondre al seu context i al territori on s’ubicava.

Amb aquesta premissa Rubió serà un ferm defensor i teoritzador de l’art dels jardins i, amb el temps, serà capaç de definir un estil propi de jardineria al nostre país que anomenarà “Jardí llatí o Meridional” o també jardí mediterrani.

Les seves actuacions als anys 30, com director de parcs i jardins de Barcelona, ens van deixar un reguitzell de petites obres d’art gracies als seus jardins, com el Turó parcs , l’enjardinament de la Diagonal i el parc de Pedralbes i l’illa de l’actual plaça Francesc Macià així com moltes altres intervencions permetran configurar un entramat de parcs públics que han arribat fins els nostres dies.

A nivell privat realitza els jardins de Santa Clotilde a Lloret de Mar, un encàrrec realitzat pel maqués de Roviralta l’any 1919 i una de les seves obres més significatives.

Tot seguit la Mercè Vidal, Doctora en Historia de l’Art per la Universitat de Barcelona (1989), historiadora, crítica d’art, professora honorífica del Departament d’Història de l’Art d’aquesta universitat, va fer un repàs a les principals intervencions de Rubió a la nostra ciutat. Entre elles la primera que va fer a la ciutat, encarregada per Gabriel Sistachs a la plaça Dot. Va remarcar la casa i el pòrtic d’entrada a la finca d’en Pere Dot, la casa  d’en Jaume Albareda al carrer Sant Jaume, enderrocada fa poc.

carnicer5 (1)La casa de Jacint Carnicé a l’av. Comte de Vilardaga. (foto JGU).

Las dels germans Adolfo i Francesc Medina a la Rambla, la casa-torre de Francesc Serra Camprubí al passeig Nadal, la d’en Jaume Déu Bernisa a l’av. Pere Dot (actual rambla M. De Castellbell). La casa de Jacint Carnicé a l’av. Comte de Vilardaga i la de Carles Fargas a la seva finca de «Pins d’Or» i ja en un estil més modern i racionalista. Totes aquestes intervencions i d’altres menors, fins un total de 27 obres a la nostra ciutat van tenir lloc entre 1922 i 1935.

Volem agrair a la Mercè Vidal la seva conferencia en aquest acte de record i reivindicació de NM Rubió i Tudurí a casa nostra.

Voldria també recordar la seva contribució al patrimoni local amb la seva obra “arquitectura i urbanisme a Sant Feliu 1826 – 1936”, obra avui en dia exhaurida i que algú entre el públic va reclamar que es tornes a reeditar.

 

(fotos Marc Rius)

 

IDIOMES »