“I encara, en la nostra conversa sobre jardins, oh mon Jardiner dilecte i viatger, un punt ha restat en l’ aire: el de la rehabilitació del xiprer, a què ens inviteu. Cap altra empresa, ja ho sabeu, se’ m faria més grata al cor. ¿No us ho havia dit alguna vegada, com jo amaria que la nostra plaça Catalunya fos plantada, en lloc de palmeres, de xiprers -de xiprers i rosers- com el camí de Florència a Fièsole? Valdria això com donar a la plaça i a la ciutat, una carta més, de noblesa…” […]

Així s’adreçava Eugeni d’Ors al seu amic  Joaquim Folch i Torres en alguna de les seves converses mantingudes entre ells en pro de l’Art del jardí publicades a la Veu de Catalunya…

El roserar d'Amargós, foto JGU

El roserar d’Amargós

Article de Maria Mercè Compte i Barceló a l’espai Històries de les Roses

Llegir més:

La rosa, una singularitat en el Noucentisme

IDIOMES »